La construcció: un sector clau per impulsar la simbiosi industrial

El sector de la construcció és un dels principals generadors de residus a Europa, però també un dels que concentra un major potencial de transformació cap a models circulars. Materials com el formigó, la ceràmica, la fusta, el vidre o els metalls surten constantment del sistema productiu, sovint sense haver esgotat el seu valor. En aquest context, la reutilització dels materials de construcció i demolició es posiciona com una de les vies més rellevants per avançar cap a una economia més eficient en l’ús dels recursos i, alhora, com una oportunitat clara per activar dinàmiques de simbiosi industrial.

Recentment, l’Agència de Residus de Catalunya ha impulsat una sessió de treball centrada en la reutilització en el sector de la construcció, amb l’objectiu d’analitzar el marc normatiu existent i explorar possibles estratègies per fomentar aquest tipus de pràctiques a Catalunya. En el marc d’aquesta jornada es van presentar dos treballs que contribueixen a ordenar i aprofundir en aquest àmbit.

D’una banda, l’estudi sobre el marc normatiu aplicable a la reutilització dels materials de construcció i demolició a Catalunya ofereix informació sobre les diferents vies existents per reincorporar materials al mercat, ajudant a clarificar un entorn sovint percebut com complex. De l’altra, l’anàlisi sobre estratègies d’economia circular en la rehabilitació d’habitatges, basat en l’estudi de 35 casos, aporta exemples concrets que permeten entendre com aquestes pràctiques es poden aplicar en contextos reals i amb quins enfocaments s’estan desplegant.

Més enllà del contingut concret de la sessió, el debat, amb més d’un centenar d’agents del sector, posa de manifest una qüestió de fons: la construcció és un dels sectors amb més potencial per desplegar models de circularitat i de simbiosi industrial. La seva complexitat, lluny de ser un inconvenient, esdevé una oportunitat. La gran diversitat d’agents implicats, la multiplicitat de materials i la presència de fluxos constants de recursos generen un entorn especialment propici per identificar sinergies i establir noves connexions entre empreses.

A diferència d’altres sectors més lineals, la construcció funciona com un sistema obert, amb entrades i sortides contínues de materials. Aquesta característica facilita la possibilitat de reintroduir recursos en nous usos, sempre que existeixin mecanismes per identificar-los, gestionar-los i connectar-los amb una demanda potencial. En aquest sentit, la reutilització no és només una qüestió ambiental, sinó també una oportunitat econòmica vinculada a l’optimització de recursos i a la generació de nous models de negoci.

Tot i aquest potencial, el desplegament de la reutilització en el sector encara és limitat. Factors com la percepció de risc, la manca de certificacions dels materials,  d’estandardització i d’obligatorietat d’auditories prèvies per classificar els materials o la dificultat per garantir un flux constant i de  qualitat dels materials reutilitzats continuen condicionant-ne l’adopció. A això s’hi suma la complexitat normativa i, sobretot, la manca d’espais on connectar de manera àgil i sistemàtica l’oferta de materials amb la seva possible demanda.

És precisament en aquest punt on la simbiosi industrial pot aportar valor. Facilitar la connexió entre empreses, identificar oportunitats de reutilització i valorització i donar visibilitat a recursos disponibles són elements clau per transformar el que avui són fluxos residuals en oportunitats reals. La construcció, per volum i diversitat, ofereix un escenari especialment interessant per fer aquest salt.

Així, la reutilització en la construcció no només contribueix a reduir residus, sinó que obre la porta a noves formes de col·laboració entre agents i a la creació de cadenes de valor més eficients. En un context de pressió creixent sobre els recursos i de necessitat d’avançar cap a models més sostenibles, el sector té davant seu una oportunitat clara per esdevenir un dels motors de la simbiosi industrial a Catalunya.